El projecte social “Cap Estudiant Sense internet” i “El Centre Juvenil de Malabo” al SAX2020

Solucions a la bretxa digital des de l’acció social i el voluntariat

Salut, Amor i Xarxa (SAX) és la trobada anual que organitza la comunitat Guifi.net per presentar nous projectes vinculats amb la tecnologia i l’accés a internet. Enguany ha estat en format online, per streaming, a causa de les mesures derivades de la COVID-19. Totes les sessions són gravades i es poden veure a media.guifi.net/media

La segona sessió del SAX2020 es va centrar en dos projectes que es duen a terme des del voluntariat i que tenen per objectiu reduir la bretxa digital. 

En primer lloc, Jordi Clopés va fer un breu recorregut a la trajectòria de Cap Estudiant Sense Internet, des de la concepció de la idea inicial fins a l’estat actual de la iniciativa. 

Tot seguit, Xavi Poza ens va apropar a Guinea Equatorial, mostrant-nos també les dificultats que va haver de superar amb les restriccions per la COVID-19 per poder dur a terme el seu treball: la creació del Centre Juvenil de Malabo.

Dues accions molt interessants, tant per l’impacte en l’àmbit d’actuació, com pel treball apassionat i compromès dels voluntaris que els fan possible.

Si et vas perdre la sessió o la vols tornar a veure, aquí tens el link i el vídeo:

SAX2020 día 2: Iniciativas y proyectos desde el voluntariado

Si ho prefereixes t’hem fet un resum de les idees destacades de la jornada:

El projecte CAP ESTUDIANT SENSE INTERNET

La iniciativa sorgeix durant el confinament, oferint solucions des de la solidaritat ciutadana, per a donar accés a Internet a tots aquells estudiants no podien seguir les classes online.

1. La col·laboració entre entitats és imprescindible per a impulsar els projectes socials

Com explica en Jordi Clopés: “El nostre projecte, pel camí, s’ha anat trobant a vells amics i altres de nous”, fent referència a les sinergies creades amb altres entitats com és el cas de l’ eXO, Ribaguifi i Guifi.net, “que gràcies a les persones i a la infraestructura que tenen al darrere, fan que sigui més senzill que un projecte social com Cap Estudiant Sense Internet pugui avançar”. Precisament, el primer projecte que s’està desplegant amb la col·laboració d’una administració, ha estat amb la participació de Ribaguifi, en un petit poble de 500 habitants, a Aragó (Saragossa).  Aquest fet és molt significatiu, en el sentit que la necessitat d’accés a internet és una problemàtica global.

Jordi Clopés durant la presentació mostrant el desplegament de xarxa a Alpartir.

“Pel camí, també ens hem trobat formant part del grup Covid Warriors, una entitat que actua aescala nacional i que aglutina tota mena d’organitzacions voluntàries amb un objectiu comú:  combatre l’impacte de la COVID-19. Sota el nom de ConectemosYa, ens agrupem diverses entitats que lluitem contra la bretxa digital: connexió a Internet, capacitació digital, dispositius digitals, però sobretot, treballem en defensa del Dret Universal de Connexió a Internet”. Amb aquest grup s’està dissenyant un projecte de connectivitat per una escola situada al barri de Sants de Barcelona”. 

2. La necessitat d’accés a internet és una problemàtica que afecta a escala global

En Jordi es mostra entusiasmat per totes les accions que s’estan fent realitat, malgrat els reptes que es presenten.“Nosaltres ens hem enfocat als estudiants, però ens estem adonant, evidentment, que la cosa va molt més enllà. Hi ha molts col·lectius vulnerables que sense accés a Internet no poden teletreballar o cercar feina, ni realitzar cap mena de tràmit, ni comunicar-se amb familiars llunyans…”

La COVID-19 ha fet més visible una cosa que ja existia: la bretxa digital. Aquesta barrera, que no fa més que incrementar les desigualtats, afecta com sempre,  els col·lectius més vulnerables de la societat. 

3. Propostes de valor de Cap Estudiant Sense Internet:

A. Compartir Internet: la solidaritat entre veïns.

Un dels pilars del projecte Cap Estudiant Sense Internet es basa en la solidaritat de la ciutadania. Aquesta proposta és senzilla i només cal que el donant d’Internet estigui a poca distància de l’estudiant que necessita connexió. Mitjançant un hotspot es garanteix que la compartició sigui segura.

Amb aquesta proposta, el projecte va guanyar el premi  Mobile World Capital

B. Compartir Internet: el paper de l’Administració.

L’altre pilar on se sustenta el projecte, és el treball amb la participació de les administracions. Les administracions fan les lleis, tenen els recursos i les infraestructures, però sobretot, tenen la responsabilitat de posar aquests recursos a disposició dels ciutadans.

Treballar amb la seva participació suposa poder cobrir les necessitats d’un o diversos barris, d’espais comunitaris, disposar d’un pressupost…En definitiva, permet arribar a moltíssima més gent.

“Acabem de signar un conveni marc amb l’Ajuntament de Mataró per poder connectar els barris on hi ha més necessitats, la qual cosa ens fa sentir molt orgullosos. Per una banda, perquè és el nostre municipi i, per l’altra,  perquè aquest conveni ens servirà com a base per futurs projectes amb altres administracions. 

A més, estem encantats amb la bona predisposició de l’Associació de Veïns de Rocafonda, molts membres de la qual prové de l’àmbit educatiu, així que han empatitzat molt bé amb la iniciativa. Les associacions de veïns són els nostres millors aliats, ja que conformen tot el teixit social de barri, coneixen les necessitats, les debilitats i les fortaleses del seu entorn, qui millor et pot donar referències”. 

Com a solució, a Mataró, està previst aprofitar una xarxa wifi Mesh i donar-li un nou ús per a  la ciutadania i també poder disposar d’infraestructura pública per a col·locar antenes.

4. El voluntariat 

L’equip de Cap Estudiant Sense Internet, compta amb voluntaris que són professionals molt apassionats de les telecomunicacions. Però cada vegada s’hi està incorporant perfils més diversos: des de professors jubilats fins periodistes i dissenyadors, tots molt compromesos i implicats en la causa. En Jordi és voluntari de Mataró Sense Fils des del 2002 i confessa que ell és el professional que és (en l’àmbit de les telecomunicacions), en gran part, a l’experiència que ha adquirit dedicant el seu temps de manera altruista. “Si ens contacteu, segur que hi ha alguna cosa en la qual ens podreu ajudar en el nostre projecte, que és molt bonic i encara està en procés de creació”. En Jordi anima a l’audiència a participar en el projecte i tanca la sessió recordant que també es pot fer aportacions econòmiques a través de la web “per tal que el projecte no només sigui bonic, sinó que també sigui sostenible en el temps”.

Núria Coromina (moderadora de Guifi.net), Jordi Clopés (Voluntari de Cap Estudiant Sense Internet) i Xavi Poza (Voluntari al Centre Juvenil de Malabo).

El projecte CENTRO JUVENIL DE MALABO

El Centre Juvenil de Malabo (Guinea Equatorial) és un espai promogut per les Nacions Unides (PNUD) que té l’objectiu d’oferir un espai per empoderar els joves i afavorir el seu desenvolupament professional. 

1. Viatjar t’obre la ment i et fa valorar el què tens

El ponent d’aquesta segona part del SAX2020, Xavi Poza, inicia la seva presentació explicant-nos els contrastos que va trobar a Malabo, capital de Guinea Equatorial. “Jo havia de fer un pressupost per al meu projecte, però en aterrar, em vaig adonar que abans havia de passar per un període d’aprenentatge. Vaig haver d’investigar quin cost té la vida allà: quant costa un viatge en taxi, quan costa una nit d’hotel, etc.” 

“Quan vaig tenir tot el projecte lligat i acceptat, va arribar La COVID-19”. Aquest fet va dificultar moltíssim que el projecte avancés a causa de les restriccions per viatjar. “Per a mi, aquest projecte suposava un creixement personal i professional”. 

Afortunadament, va anar sortejant les complicacions i

una setmana abans d’aquesta presentació,  s’inaugurava per fi, el Centro Juvenil de Malabo.

Un altre aprenentatge del viatge, explica en Xavi, és que “Internet és molt més car i va molt més lent que aquí. Tot va lent…Molt lent, i es talla! I tens dificultat per desenvolupar el teu dia a dia. I quan et trobes aquests problemes, és quan t’adones com van de bé les telecomunicacions al nostre país” i afegeix la reflexió “fins que un no surt de casa i li passen aquestes coses, no valora allò que té”. 

Malgrat el xoc de contrastos i les dificultats que va haver d’afrontar en Xavi, reconeix que l’illa és d’una gran bellesa, i destaca la bona rebuda que va tenir a la ciutat i sobretot, l’experiència viscuda amb els joves del centre.

2. El Centre Juvenil de Malabo

Cal tenir en compte que el 60% de la població de Guinea Equatorial són joves d’entre 15 i 24 anys, i per tant, capacitar i empoderar aquest col·lectiu, és fer una inversió de futur. Per això, Les Nacions Unides van apostar per un projecte amb transversal amb tres projectes que permetin abordar problemàtiques socials: l’Institut Nacional de la Joventut, Wifi4all i el Centre Juvenil de Malabo.

La inauguració del Centre Juvenil de Malabo, una setmana abans d’aquesta presentació al SAX2020.

En Xavi explica emocionat el primer e-mail, amb el seu primer compte de correu, que va escriure una jove al Centre Juvenil de Malabo. “Va aixecar la mà i em va preguntar on era la tecla espai en el teclat, ja que era la primera vegada, també, que n’utilitzava un. Quan va acabar, tots dos vam fer un crit d’alegria. Ho havíem aconseguit!”.

“En les petites coses és on es produeixen els canvis importants” i es refereix al fet de trencar barreres que exclouen a les persones vulnerables.

Explica també que “hi ha molt de talent. He vist joves que fan coses meravelloses sense comptar amb cap mena de recurs. La diferència amb els nostres joves és la motivació. Els joves d’aquí tenen ordinadors, mòbils, wifi…Però no tenen motivació”. I adverteix irònicament que anem amb molt de compte, perquè empoderant aquests joves que tenen motivació i talent, “aviat ens passaran pel damunt”. I convida els nostres joves que viatgin, que coneguin altres realitats i que això els farà créixer personalment i professionalment.

El Centre ha tingut molt èxit i hi va haver molta afluència de gent que tenia curiositat. Hi havia 60 inscrits al dia.“Els havíem d’explicar que el centre serviria per xerrar de sexualitat i de temes relacionats amb els joves, per potenciar les seves habilitats professionals i per trobar talent”. Els mateixos assistents es van oferir com a voluntaris per donar suport a aquesta multitud de peticions.

Imatge del Centre Juvenil de Malabo, el primer dia d’obertura.

3. Valors de la tecnologia.

Hem de repensar la tecnologia que volem. Amb la COVID-19 n’hem fet un bon ús: per teletreballar, per comunicar-nos amb la família, per aprendre…

Fer servir la tecnologia de manera intel·ligent significa que no només es tracta de dotar d’eines, sinó de saber-les utilitzar i, evidentment, d’utilitzar-les. 

A Malabo, hi ha una xarxa oberta d’accés a Internet similar a Guifi.net. El passeig marítim està dotat d’antenes i de hotspots que ofereixen 2MG de velocitat i els ciutadans hi van per descarregar continguts o fer videotrucades principalment. L’alternativa és comprar targetes de prepagament per un temps limitat de dades.

Per acabar, en Xavi també fa una crida a la col·laboració no només de voluntaris, sinó que també s’impliquin els professionals i els governs per crear mecanismes per poder treballar conjuntament.

Tot seguit us deixem els e-mails de contacte dels projectes socials que s’han presentat i us animem a participar-hi!

volem@capestudiantsenseinternet.org

centrojuvenilmalabo@undp.org